Per què moren els peixos? by Nadia Arnau Ferrandis is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 España License.
1. Introducció
Per què moren els peixos si estan fóra de l'aigua? Segurament molts dels nens de la classe s'havien fet aquesta pregunta i alguns d'ells havien arribat a conclusions per ells mateixos, però mai ningú els havia explicat per què passava.
El problema surt, quan ningun nen de la classe és capaç de donar una explicació lògica a la pregunta del nen i en cas de fer-ho la resposta es queda buida, sense argumentació consistent.
A partir d'aquesta inquietud plantejada per un dels alumnes de la classe, comencem el nostre projecte.
Per tal de fer-ho utilitzarem les noves tecnologies en nombroses ocasions, conjuntament amb activitats a l'aula, explicacions i treball cooperatiu, per tal d'aconseguir un aprenentatge significatiu per part dels alumnes.
2. Disseny de l'activitat
• Descripció dels agents personals
– Aprenents; un grup de 20 nens i nenes de primer de primària
– Mediadors; amb el grup-classe està la tutora i en les sessions d'informàtica i laboratori hi ha dues mestres (10 nens amb cada mestra)
– Tecnologia mediadora: quatre ordinadors amb connexió a Internet i el projector a l'aula i aula d'informàtica amb 15 ordinadors connectats a Internet.
• Descripció del problema
Un dels nens de la classe ens explica que ha mort un peix dels que tenia a casa perquè el seu germà petit el va treure de la peixera i el va deixar fora.
A partir d'aquesta historia els nens es pregunten perquè els peixos no poden respirar fora de l'aigua com ho fem nosaltres, i com poden respirar dintre si nosaltres no ho podem fer.
El problema surt de les inquietuds dels nostres nens per conèixer el món que ens envolta i els successos que passen al seu voltant. Molts d'ells tenen o han tingut peixos a casa i mai no han entès com potser que siguin capaços de respirat dintre de l'aigua.
A partir d'aquest problema treballarem les diferents inquietuds al voltant dels peixos.
Per tal de conèixer-les hem fet un llistat de preguntes de què els agradaria saber i hem seleccionat algunes d'aquestes.
• Terminologia de Jonassen i tipus de problema
TERMINOLOGIA DE JONASSEN
El problema que es presenta és interessant perquè es planteja a partir de les inquietuds dels nens al voltant del seu entorn immediat.
Estructuració: el problema està ben plantejat i requereix d'un nombre determinat de conceptes per resoldre'l. Per tal de resoldre'l cal marcar uns objectius clars i cercar la informació necessària per aconseguir-los. La consecució d'aquests objectius s'obtindrà seguint una metodologia adaptada a les necessitats dels alumnes i als seus coneixements previs, per tal de què els alumnes adaptin les noves idees a un coneixement previ per donar significat.
Complexitat: no és un problema gaire complex, ja que implica un nombre restringit de factors o variables. Es tracta d'un sistema tancat que fa referència a un problema plantejat en el món real. La definició d'objectius concrets i la delimitació dels conceptes a treballar, fa que aquest problema tingui una complexitat baixa.
Especificitat de camp: aquest problema té un nivell baix d'abstracció. Està basat en les necessitats dels alumnes i per tant el context d'aquest problema és el món real, està situat per problema.
TIPOLOGÍA DEL PROBLEMA
“Problema de resolució de dificultats”, es centra en la resolució de problemes, és una de les formes més comunes de solucionar problemes quotidians.
L'objectiu principal de la resolució de problemes és la de diagnosi d'estats falsos (idees equivocades o dubtes).
Els nens no entenen perquè les persones si que podem respirar fora de l'aigua i els peixos no i per tant es deu modificar i ampliar els coneixements de l'alumne per tal de resoldre les dificultats.
La resolució de dificultats comporta el plantejament de les idees prèvies, és a dir, els nens es plantegen les seves idees prèvies sobre la respiració dels peixos (per què no respiren com nosaltres?) i realitzen hipòtesis sobre quina pot ser la causa.
Les habilitats necessàries s'integren i s'organitzen a partir de les experiències del localitzador del problema. El model conceptual consisteix en un coneixement conceptual, funcional i declaratiu, incloent-hi el coneixement dels components del sistema(de tots els alumnes) i d'interaccions, el control de moviment, els conceptes erronis i els procediments de comprovació d'errades.
• Context de l'activitat
Aquest projecte es porta a terme a partir de les inquietuds dels nens i nenes de la classe al voltant dels peixos i a partir d'un fet real (la mort d'un peix)
El projecte es realitzarà en un total de 7 sessions de coneixement del medi, dues d'informàtica i dues de laboratori.
A l'aula ordinària, treballarem les sessions de coneixement del medi amb ajuda de la PDI
A l'aula d'informàtica, 10 nens treballaran un jclic http://clic.xtec.cat/db/act_en.jsp?id=3446 amb les característiques més importants dels peixos
Al laboratori, es realitzarà la dissecció d'un peix per veure de primera mà les parts que el formen.
• Característiques dels aprenents
El grup de nens/es a qui va destinat aquest projecte és un grup de primer de primària d'una escola pública de Gavà format per 20 alumnes
La relació entre ells és bona i fins el moment no han existit indicis de discriminació o marginació.
Tots els nens i nenes s'expressen i entenen les dos llengües oficials de Catalunya excepte un nen romanès què va arribar al centre a finals del curs passat i presenta dificultats en l'adquisició i expressió de la llengua, tant catalana com castellana.
A nivell acadèmic el grup es bastant homogeni, ja que, tots segueixen el ritme de la classe de manera adequada. En general, es tracta d'un grup actiu i participatiu, en la realització d'activitats, ja que, aporten materials, cerquen informació i es preocupen per aconseguir curiositats i aspectes sobre el tema que no coneguen la resta dels companys. La majoria són responsables i mostren interès en la realització de les activitats.
Des de l'inici de curs disposen d'una PDI a l'aula i han après a treballar amb ella, a cuidar-la i a respectar els torns i les normes de participació.
A l'aula d'informàtica disposen d'un ordinador per a cadascú ja que aquesta activitat es realitza en petit grup (10 nens). Ja saben engegar l'ordinador, cercar al Google i realitzar activitats tant de Jclic com de la web: www.edu365.cat
• Competències específiques a desenvolupar
Competències transversals
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic | La contribució al desenvolupament d'aquesta competència és altament significativa. Ja que treballem l'estudi del nostre entorn i dels éssers vius • Coneixement de l'entorn • Coneixement de les funcions vitals dels animals • Respecte pels animals |
Competència social i ciutadana | En aquest projecte es treballa, el desenvolupament d'actituds de diàleg i el tractament de les relacions socials, per mitjà de grups de treball i d'activitats cooperatives. |
Competència en comunicació lingüística i audiovisual | Aquest projecte aporta un vocabulari especific, propicia la realització d'activitats d'expressió oral i escrit, i exposicions sobre els continguts utilitzant les noves tecnologies i tècniques audiovisuals. - Adquisició de vocabulari específic - Expressió clara de idees i continguts treballats |
Tractament de la informació i competència digital | Aquesta competència es desenvoluparà ja que es planteja el treball utilitzant les noves tecnologies com a font d'informació i de treball, ja que els alumnes completaran, treballaran i cercaran informació per sí mateixos. - Cerca d'imatges - Realització d'una activitat Jclic - Ànalisi de la informació obtinguda en vídeos i cercadors |
Competència per a aprendre a aprendre | El treball s'orienta per afavorir l'ús de tècniques per aprendre, com resums, esquemes i mapes conceptuals que li aporten al nen estratègies per aprendre de forma autònoma. |
Autonomia i iniciativa personal | Aquest treball fomenta la iniciativa personal i l'autonomia dels alumnes, plantejant activitats de desenvolupament personal i activitats de cooperació |
• Objectius i continguts
Objectius del projecte | Continguts |
Conèixer les parts dels peixos per dins | Les parts dels peixos per dins |
Identificar les parts dels peixos per fora | Els peixos per fora |
Diferenciar els peixos d'aigua freda dels d'aigua calenta | Peixos d'aigua freda i d'aigua calenta |
Diferenciar els peixos d'aigua salada dels d'aigua dolça | Peixos d'aigua salada i aigua dolça |
Conèixer com respiren els peixos | El sistema respiratori dels peixos |
Utilitzar l'ordinador i el projector com a informació | Ús de l'ordinador i del projector com a font d'informació |
Utilitzar el diàleg per explicar les pròpies experiències i coneixements | Ús del diàleg per explicar el què saben |
• Seqüència de les activitats i orientacions
Com ja hem explicat anteriorment, aquest projecte es realitzarà en 8 sessions de coneixement del medi, dues sessions d'informàtica i dues de laboratori (les sessions de laboratori i informàtica es realitzen mitjançant el desdoblament del grup i per tant els alumnes només disposaran d'una sessió d'informàtica i una de laboratori)
La metodologia serà primerament directiva, partint del coneixements previs del alumnes i introduint de manera progressiva els nous conceptes que anem a treballar a cada sessió, sempre potenciant la participació de tots els alumnes i guiant la consecució dels continguts proposats. Finalment serà més lliure realitzant activitats cooperatives, fent ús de les noves tecnologies i realitzant activitats d'ampliació i repàs.
A l'última sessió de la unitat es realitzarà l'avaluació dels aprenentatges.
SESSIONS DEL PROJECTE | |||||
SESSIÓ 1: CONEIXEMENTS PREVIS Al llarg d'aquesta sessió treballarem els coneixements previs dels alumnes sobre l'aigua, l'ús que en fem i el cicle de l'aigua utilitzant un mural i una fitxa de coneixements que ens servirà posteriorment com a guió del projecte Començarem la unitat mitjançant una pluja de idees guiada que possibilite als alumnes expressar el que saben i d'aquesta manera el docent coneixerà els coneixements previs d'aquests. Seguidament realitzem un llistat de preguntes d'allò que ens interessa conèixer dels peixos | SESSIÓ 2: ELS PEIXOS PER FORA Amb ajuda del projector de l'aula, observem diferents tipus de peixos i observem les parts que tenen; la boca, els ulls, les aletes laterals, l'aleta dorsal, l'aleta caudal, l'aleta anal... Després els alumnes realitzaran una feina per omplir buits amb les diferents parts dels peixos | ||||
SESSIÓ 3: ELS PEIXOS PER DINS En el vídeo http://www.youtube.com/watch?v=LsuqIj7YanY observem con realitzen una dissecció a un peix i per tant les parts que hi ha dintre. A partir d'aquest vídeo cercarem imatges dels peixos per dintre i dels òrgans de les persones, per comparar els òrgans que compartim i les diferencies entre aquests | SESSIÓ 4: INFORMÀTICA/LABORATORI Laboratori: Dissecció d'un peix | ||||
SESSIÓ 5: LA RESPIRACIÓ DELS PEIXOS comencem amb la visualització del vídeo http://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&NR=1&v=uTwvs3dqlw0 on explica com respiren els peixos sota l'aigua, després compararem la respiració dels peixos amb la dels éssers vius. | SESSIÓ 6: ELS PEIXOS D'AIGUA DOLÇA I D'AIGUA SALADA A partir de la visualització del vídeo de http://www.edu365.cat/infantil/monperunforat/aquari/aquari.html comencem plantejant que no tots els peixos viuen en el mateix lloc, i que no és igual l'aigua dels rius o dels llacs que l'aigua del mar. A partir d'aquesta premissa, cerquem peixos d'aigua dolça i peixos d'aigua salada i fem una llista que ens servirà per a realitzar un mural a la sessió 9 | ||||
SESSIÓ 7: ELS PEIXOS D'AIGUA FREDA I D'AIGUA CALENTA L'aigua no sempre està a la mateixa temperatura, i per tant, hi ha peixos que necessiten estar en aigua freda i d'altres en aigua calenta. En una fitxa els alumnes tenen diferents peixos dibuixats i el nom d'aquest a sota. Cercarem a Internet si són d'aigua freda o calenta i pintarem de color blau els de aigua freda i de color vermell els d'aigua calenta. | SESSIÓ 8: INFORMÀTICA/LABORATORI Laboratori: Dissecció d'un peix | ||||
SESSIÓ 9: TREBALL EN GRUP Aquesta sessió es realitzarà a l'aula d'informàtica i els alumnes estaran agrupats en 4 grups de 5 persones. Cada grup serà l'encarregat de buscar peixos d'un tipus d'aigua; aigua freda, aigua calenta, aigua dolça i aigua salada i amb les imatges impreses d'aquests realitzarem dos murals reflectint els aprenentatges de les sessions 6 i 7 | SESSIÓ 10: AVALUACIÓ En aquesta última sessió, repassarem oralment els continguts que hem treballat al llarg de les sessions anteriors i realitzarem una prova escrita dels aprenentatges. | ||||
• Fonamentació psicopedagògica del disseny
Aquest treball es centra en els principis metodològics següents:
- Garantir la funcionalitat dels aprenentatges i promoure el desenvolupament de les competències
- Contribuir a l’establiment d'un clima d'aprenentatge cooperatiu
- Afavorir el desenvolupament de la representació mental integrant l’experimentació i l’observació.
Així doncs, en el projecte es proposa un enfocament globalitzador de les situacions d’ensenyament i aprenentatge, el qual contribueix a iniciar un procés actiu d’aprenentatges significatius per als alumnes en tant que aquests donen sentit a les seves activitats, troben motivació per a l’acció i utilitat i funcionalitat als seus aprenentatges.
Es proposa una metodologia basada en l’observació, la participació i l’experimentació; és a dir, una metodologia activa que afavoreix els processos d’observació, experimentació i descobriment.
- L’observació constitueix una forma bàsica de coneixement de l’ésser humà. Els infants, aprenen per observació. En totes les activitats del projecte es contempla la capacitat d’observació com un potencial d’aprenentatge, intentant oferir un ambient ric en estímuls i experiències, ensenyant l’Infant a observar dirigint el seu natural interès i curiositat, formulant preguntes i plantejant conflictes cognitius.
- L’experimentació completa el procés sensorial i perceptiu iniciat amb l’observació.
Tenim l'objectiu d'oferir als nens un aprenentatge significatiu que fomenti la capacitat intuïtiva, treballant en un context socialitzador i de convivència que facilite el treball en equip.
Aquest disseny té una concepció constructivista (Ausubel) perquè es basa en un aprenentatge significatiu que vincula allò nou amb els coneixements previs. Els alumnes aprenen un valors i uns continguts a través d’un projecte, treballant de forma cooperativa, incorporant responsabilitats individuals, fent reflexions i creant interdependència positiva entre els membres del grup. Això els ha portat a treballar a partir del que Vigostky anomena zona de desenvolupament pròxim (diferència entre el que l'alumne coneix i el que ha d'arribar a conèixer), on l’alumne ha compartit allò que es capaç de fer sol i el que és capaç d’aprendre amb l’ajut de l’altre.
D'altra banda, cal recordar que la metodologia fa referència als criteris i decisions que organitzen l'acció didàctica i compren diversos aspectes; paper del professor, paper dels alumnes, tècniques didàctiques, tipus d'agrupament dels alumnes.
A llarg del projecte hem tractat diferents tipus d'agrupament (grup-classe, mig grup, petit grup i treball individual) que ens marquen les tècniques didàctiques, el paper dels alumnes i del professor més apropiades en cada moment amb la finalitat de que la intervenció estigui ajustada a les característiques i necessitats dels alumnes i aconseguir així la seva plena inclusió
• Procediments i criteris d'avaluació
El procés d'aprenentatge dels alumnes serà avaluat bàsicament pel professor. El docent realitzarà un registre anecdòtic al llarg del desenvolupament de les seues sessions on valorarà els coneixements, les actituds i el comportament dels alumnes.
L'avaluació es realitzarà en diferents moments; inicial, continua i final
- L'avaluació inicial ens permet conèixer i valorar la situació de partida dels alumnes, per a començar amb una intervenció ajustada a les necessitats i els interessos d'aquests.
- L'avaluació continua, ens facilita informació constat sobre el procés d'aprenentatge dels alumnes
- L'avaluació final serveix per a valorar les capacitats desenvolupades i els continguts assimilats i la podem definir com la culminació de l'avaluació continua.
Els criteris d'avaluació seran;
– Coneix les parts dels peixos per dins
– Identifica les parts dels peixos per fora
– Diferencia els peixos d'aigua freda dels d'aigua calenta
– Diferencia els peixos d'aigua salada dels d'aigua dolça
– Coneix com respiren els peixos
– Utilitzar l'ordinador i el projector com a informació
– Utilitzar el diàleg per explicar les pròpies experiències i coneixements
• Previsió de la temporalització
El projecte es realitzarà des del dilluns dia 7 de maig fins el dimarts 29 de maig.
3. Mapa conceptual
4. Descripció del procés
Aquest projecte surt de les inquietuds dels nens de la classe al voltant dels peixos. A partir d'aquesta inquietud, es van plantejar més dubtes relacionats amb els peixos i el seu hàbitat.
Una vegada recollides les preguntes dels nens al voltant dels peixos, seleccionem algunes d'aquestes i realitzem la programació del projecte tenint en compte els mitjans tecnològics de què disposem (projector a l'aula, aula d'informàtica un cop per setmana i quatre ordinadors a l'aula) així com els recursos humans que utilitzarem per a desenvolupar el projecte (tutora i mestra de reforç per realitzar el desdoblament del grup i realitzar la sessió d'informàtica i laboratori)
Una vegada valorats els mitjans tecnològics, humans i temporalització del projecte, seleccionem els objectius d'aquest en relació a les preguntes dels nens/es.
La programació plantejada en el disseny de l'activitat era oberta i flexible i hi hagut alguns canvis en el desenvolupament de les sessions especialment al principi de les sessions, on vam afegir un espai (10 minuts al dia) per a recordar i repassar els continguts treballats a la sessió anterior, d'aquesta manera, els nens explicaven amb les seves paraules allò que havien entès a la sessió anterior. D'aquesta manera observàvem i valoràvem els aprenentatges que han assolit diàriament els nens i si cal reforçar algun d'aquests.
Durant el desenvolupament de les sessions els alumnes es mostraven molt motivats i vam decorar la classe amb peixos (fets a plàstica amb plastilina) i un peix gran on podíem repassar les diferents parts que coneixem dels peixos.
Una altra de les modificacions de la programació inicial, la vam fer en la classe d'informàtica, ja que encara que només dura quaranta-cinc minuts, alguns dels nens i nenes van tenir temps de realitzar l'activitat i cercar diferents imatges de peixos, i aquesta pràctica els va ajudar a realitzar el treball de cerca de la sessió 9 més ràpidament.
A l'ultima sessió els nens van realitzar una petita prova per avaluar els aprenentatges aconseguits i els resultats d'aquesta han estat molt satisfactoris.
En aquesta sessió realitzarem una prova oral en gran grup, per veure el què els nens són capaços d'explicar al voltant dels aprenentatges adquirits, ja que alguns d'ells tenen problemes amb la lecto-escriptura i no són capaços de contestar adequadament a les preguntes per manca de comprensió lectora.
5. Avaluació de d'aprenentatge aconseguit
Com ja hem comentat en el disseny d'aquest projecte l'avaluació de l'aprenentatge es realitzarà en tres moments;
– Avaluació inicial; per tal de conèixer i valorar els coneixements inicials dels alumnes i per marcar una intervenció ajustada a les necessitats, els coneixements i els interessos d'aquests. Comencem el projecte amb una pluja de idees al voltant de les preguntes plantejades (sessió 1) on els alumnes argumenten les seves opinions i mostren els coneixements previs
– Avaluació continua; es realitza al llarg del desenvolupament del projecte. El mestre enregistra en cada sessió anotacions al voltant dels coneixements dels alumnes, d'aquesta manera obtenim informació constant sobre el procés d'aprenentatge.
A més, cada dia repassem els continguts treballats les sessions anteriors mitjançant preguntes del mestre i contestades pels alumnes a mà alçada observant així no només els conceptes adquirits sinó també la participació i l'interès mostrat per cadascun dels alumnes.
– Avaluació final; la realitzem a l'última sessió i en ella avaluarem les capacitats desenvolupades i els continguts assimilats per cada alumne.
Aquesta avaluació no serà només escrita (amb la prova d'avaluació) sinó que també tindrà una part oral a la classe, ja que alguns nens de primer tenen molta dificultat amb la lecto-escriptura i no realitzaran bé la prova, tot i que si que han estat atents i han adquirit conceptes.
L'avaluació del projecte es realitzarà tenint en compte els criteris d'avaluació plantejats a partir dels objectius del projecte.
6. Avaluació tecnològica
Les eines tecnològiques que utilitzem en aquest projecte no les tractem només com una font d'informació sinó com recursos que cal aprendre a utilitzar. Com que es tracta de nens de primer, estan en el procés d'immersió tecnològica en el qual aprenen any rere any com utilitzar aquests mitjans tecnològics i els recursos que ofereix.
El desenvolupament d'aquest projecte es influeix en el desenvolupament de la competència en el tractament de la informació i competència digital. I és molt important que els nens i nenes comencin a conèixer i a utilitzar aquestes eines des de l'inici de la seva escolarització per poder adaptar-se als canvis tecnològics de les últimes dècades i als propers avenços que es realitzaran en aquest camp.
Al llarg del projecte, a més de presentar-se les eines tecnològiques per exposar la informació del projecte (vídeos, imatges...) els nens i nenes també treballaran amb els ordinadors de manera autònoma per cercar imatges i per realitzar activitats d'aprenentatge a l'aula d'informàtica. Per tal, els aprenentatges han anat més allà dels coneixements conceptuals del projecte, ja que també han segut de caire procedimental i relacionats amb les destresses tecnològiques dels nens/es.
Pel que fa l'avaluació tecnològica, cal avaluar diferents parts del projecte; el disseny, el desenvolupament, la implantació i l'avaluació del mateix.
– Avaluació del disseny: el disseny elaborat per al projecte ha estat creat a partir d'una inquietud plantejada a classe i per tant ha estat ajustat a les necessitats dels alumnes. Partim d'un problema relacionat amb l'entorn dels nens i ha estat plantejat utilitzant les TIC de manera constant.
Partim que el disseny es fonamenta sobre una base constructivista, que fomenta un aprenentatge significatiu i col·laboratiu mediat per les TIC (Vigotsky, Bruner, Jonassen...), s’avalua el disseny del projecte com a motivador pels alumnes.
Els alumnes s'han mostrat molt interessats amb aquest projecte i han estat els protagonistes del desenvolupament del projecte i del seu procès d'aprenentatge.
La motivació dels nens ha estat constant al llarg del desenvolupament de les sessions i han plantejat tots els dubtes que tenien en cada moment, això ha afavorit l'aprenentatge significatiu dels alumnes
– Avaluació del desenvolupament: com hem comentat anteriorment, en el desenvolupament del projecte hem seguit el plantejament inicial, ajustant algunes de les sessions planificades per tal de respondre a les necessitats de cada moment.
El canvi conceptual i l'aprenentatge significatiu dels nens ha estat marcat per la motivació constant d'aquests durant el desenvolupament del projecte
– Avaluació de la implementació: el projecte neix de les necessitats i inquietuds dels alumnes i les activitats realitzades estaven dissenyades a partir d'aquestes necessitats i tenint en compte els coneixements previs d'aquests. Els objectius d'aquest, també estaven adaptats als interessos i per tant mitjançant les activitats que hem portat a terme s'han assolit els aprenentatges proposats i hem donat solució al problema significatiu inicial.
– Les activitats s'han dissenyat tenint en compte els recursos tecnològics i humans de què disposàvem i per tant aquests han estat adequats.
Pel que fa els recursos tecnològics, l'ús de les noves tecnologies ha estat present en cada sessió per afavorir l'aprenentatge dels alumnes.
– Avaluació del procés avaluatiu: s'ha realitzat a través de les anotacions constants i l'observació dels aprenentatges assolits per els alumnes.
El repàs de continguts amb que iniciàvem les sessions ajudava als nens a recordar els últims conceptes treballats i a la mestra per observar en quin nivell havien estat assolits aquests.
Finalment, l'avaluació final del projecte ha estat entesa com el procés culminant de l'avaluació continuada, i en ella hem pogut observar que els alumnes han realitzat un aprenentatge significatiu al voltant dels peixos, la seva respiració, el lloc on viuen...
7. Conclusions
El projecte està plantejat a partir d'un problema significatiu, proper i quotidià per als alumnes a aquest fet a provocat un aprenentatge significatiu en els alumnes.
Al tractar-se d'un problema plantejat per ells i fruit dels seus interessos i motivacions, ha facilitat el desenvolupament de les activitats i l'adquisició dels aprenentatges.
Al tractar-se d'un aprenentatge significatiu, els alumnes han construït els seus propis coneixements a partir d'un treball reflexiu, actiu, col·laboratiu, constructiu, conversacional i sobretot contextualitzat i la mestra (o mestres) s'han representat com una guia per facilitar la reflexió, l'anàlisi i l'aprenentatge crític.
La millor manera d'aprendre és a través de la pròpia experiència, a partir del que el nen ha experimentat de manera real fent-lo partícip principal del seu aprenentatge, ja que com defensava Benjamín Franklin "Dímelo y lo olvidaré;enséñame y lo recordaré;involúcrame y lo aprenderé". En aquest projecte els nens han construït el seu aprenentatge a partir de l'ús de les TIC del treball en grup i l'experimentació en el laboratori i per tant han modificat i ampliat els seus coneixements al voltant del tema treballat.
Aquesta activitat m'ha permès entendre i valorar com les noves tecnologies tenen un valor molt important per aprendre de manera significativa. Hem de tenir presents i aprofitar les noves tecnologies per aconseguir que els alumnes aprenguin de manera més efectiva.
En aquesta activitat els alumnes s'han mostrat molt motivats, i aquest fet ha ampliat l'esforç i la implicació d'aquests, i han estat capaços de ampliar el seu coneixement al voltant dels peixos millorant algunes destresses i estratègies tecnològiques (com la cerca d'imatges)
8. Bibliografia i webgrafia
✗ CABERO, J.; JONASSEN, D. (2003) Noves tecnologies de la informació i la comunicació en educació. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
9. Annex(reflexió d'allò après a l'assignatura)
Al llarg del desenvolupament de l'assignatura hi ha hagut un canvi conceptual.
A la primera part de la PAC1 vam posar de manifest els coneixements previs que teníem al voltant d'aquesta assignatura i allò que esperàvem aprendre.
En aquesta primera practica de l'assignatura vam exposar les bases del nostre aprenentatge significatiu i es va veure el meu desconeixement al voltant de molts aspectes sobre les tecnologies de la comunicació, la relació entre cultura, societat i tecnologia així com el desconeixement sobre la tecnologia educativa.
En el debat plantejat a l'aula, on havíem de defensar un argument des de diferents punts de vista es van crear en mi desequilibris al voltant d'allò que pensava, sobretot perquè el determinisme que defensava no corresponia amb la meva opinió. Aquest desequilibris en van permetre assentar nous coneixements i replantejar i modificar els que tenia.
Amb ajuda de les intervencions a l'aula i les intervencions dels meus companys, vaig anar replantejant els meus coneixements i aquest fet en va permetre la construcció de nous models a través de la construcció de nous coneixements.
En aquest moment, no puc posicionar-me ni en una vessant sociodeterminista ni en una tecnodeterminista, perquè crec que és la barreja entre les dues la que dona sentit al après en l’assignatura.
La realització de mapes de conceptes amb el Cmap m'ha ajudat a reflexionar sobre els coneixements i sobretot a estructurar-los de manera coherent i donar sentit al conjunt. Penso que aquesta eina és molt aclaridora i molt útil per a aconseguir una visió global dels continguts, aconseguint així una memorització més fàcil. A hores d'ara, quan recordo algun concepte dels treballats tinc en ment la visualització del mapa i això em facilita la explicació sobre la relació entre conceptes.
El primer treball de la segona PAC ens ha permès conèixer i visualitzar els treballs dels companys, penjats a l'espai Cmap i aquest fet ha servit per comprendre alguns dels casos en què no havia profunditzat.
El més complicat d'aquest projecte final ha estat l'elecció del problema, ja que, no sabia com enfocar-ho.
Aquesta pràctica penso que és la pràctica culminant de l'assignatura, ja que recopila molts dels aprenentatges treballats al llarg de les pràctiques. Ha servit per a concretar les idees i conceptes que hem anat treballant i assabentar-nos del canvi conceptual que el desenvolupament d'aquest treball ha suposat, els quals no només ens serveixen per a ampliar coneixements, sinó que també han suposat una reflexió constant sobre els nostres comportaments.
Com ja vaig defensar anteriorment; la societat i la tecnologia estan en un procés continuu d'evolució així com els seus valors i per tant, l'educació ha d'adaptar-se el màxim possible, no ens podem limitar a transmetre coneixement sense sentit, sinó que el nostre objectiu deu ser construir-lo. Crec que ha estat interessant cursar l'assignatura que aquesta en permeti modificar i adaptar els coneixements que he adquirit al meu treball i en contret al treball amb les TIC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada